En un restaurant podem demanar paella, rosbif, tabule o cuscús i un marron glacé. Per beure, un porto, xampany i acabar amb un conyac o una caipirinha.
El llenguatge culinari és un exemple del fet que les nostres societats es veuen enriquides de manera continuada per altres cultures i llengües. I és que arreu del món les llengües pròpies d'un territori conviuen amb altres llengües.
Aquesta diversitat ha ser tractada adequadament perquè la riquesa cultural que representa continuï existint. La pèrdua d’aquesta diversitat podria comportar la desaparició d’algunes llengües i també una pèrdua cultural i identitària. Darrere de les llengües hi ha persones.
Linguamón – Casa de les Llengües proposa una gestió eficaç del multilingüisme per construir un món basat en l’equitat i la igualtat. Per això, vol ser un centre difusor de les formes més respectuoses, les bones pràctiques, per tractar el multilingüisme.
Amb aquest objectiu, difon les experiències que s'hagin mostrat reeixides
arreu del món, proposa models d'actuació i dóna a conèixer l’experiència
catalana a través del Centre Internacional de Bones Pràctiques.